barcelona

Actualment és conegut com un Sant Josep obrer, la festa del treball. Un dia d’esbarjo que, si coincideix amb un pont i bon temps, bé pot ser aprofitat per fer una escapada a la platja o el camp. Això sense tenir en compte que per més del 25% de les persones aturades es tracta simplement un dia més a afegir a una llarga cadena d’inactivitat.

Sens dubte per la televisió veiem les empreses de gestió de personal que s’autodenominen sindicats muntant grans marxes, dient defensar els mateixos drets que, pacte rere pacte, sostreuen a les treballadores. Tot forma part d’un espectacle que es repeteix tots els anys amb poques variacions. Avorrit.

Però no sempre ha estat així. Hi hagué un temps en què el Primer de Maig feia tremolar els poderosos, els explotadors. Era la demostració pràctica de la capacitat de les oprimides i els oprimits per gestionar per si mateixes els seus propis assumptes. No es defensaven drets, s’aconseguien millores socials i econòmiques que ens apropaven a una societat sense capitalisme i sense Estat.

Tot va començar amb la declaració de vaga l’1 de maig de 1886 per aconseguir una reducció de la jornada a 8 hores. Van ser sobre tot anarquistes les que van fer un esforç perquè les treballadores i treballadors s’organitzessin sense necessitat de líders ni salvadors; i van ser les anarquistes qui van pagar amb la vida la gosadia de voler un món millor, més just, lliure i solidari. (més…)

Comparteix