Crònica de La Directa del debat sobre institucions a l’Ateneu Popular de Cornellà

Enllaç original: https://directa.cat/actualitat/dia-que-deixi-dhaver-lluites-als-carrers-no-pintarem-res-institucions

La CNT-AIT de Cornellà i Comarca i l’Ateneu Popular de Cornellà organitzen una taula rodona al voltant de la participació institucional per part de candidatures de ruptura que es reclamen dels moviments socials.

web_capturacornellaEls ajuntaments amb presència de candidatures de ruptura, tant a l’oposició com als equips de govern, són una realitat arreu del territori. Quina relació han de tenir els moviments socials de base amb aquestes noves corporacions municipals? Preguntes com aquesta vertebraven la taula rodona organitzada per l’Ateneu Popular de Cornellà i la CNT-AIT de Cornellà aquest dissabte 12 de setembre. El debat analitzava l’autonomia dels moviments socials, el risc d’abducció d’activistes per part de les institucions, com trencar l’autoreferencialitat dels moviments socials i la diferència entre formar govern i tenir el poder, entre altres qüestions.

Més de 50 persones omplien l’Ateneu per escoltar i participar d’aquest debat. En molts cercles activistes, el qüestionament de la participació institucional ha estat present des de la irrupció de diferents candidatures i nous partits polítics que es presenten com a rupturistes, però poques vegades s’ha tingut un debat obert entre sectors dels moviments socials amb posicions enfrontades. En aquesta ocasió, les organitzadores van convidar un representant de la revista Una Posició, un representant de l’organització anarquista Procés Embat, dues portaveus d’Alternativa d’Esquerres de Cornellà (AEC) –que a la vegada són regidores a l’Ajuntament de Cornellà– i un activista de Podem que s’enquadra dins la fracció Anticapitalistes de la formació i, alhora, és candidat al Parlament de Catalunya per la llista Catalunya Sí Que Es Pot.

El debat, que es va vertebrar al voltant de quatre preguntes, va durar prop de tres hores. La primera qüestió que es va debatre va ser el risc d’abducció de militants i activistes socials i el perill de buidar els carrers. Carlos, d’Una Posició, va precisar que, des dels cercles autònoms de lluita, el que molesta “és la desviació dels moviments cap a la lògica institucional”. Des d’AEC, es va reconèixer que, encara que s’adoptin mecanismes de control i participació com els que elles han implantat a Cornellà, “no hi ha cap garantia de no cooptació d’activistes per part de les institucions”.

La segona pregunta va incidir en el concepte de sostre de vidre, segons el qual la lluita al carrer per si sola té les seves limitacions i cal donar-li suport amb la participació a les institucions. Joan Giner, candidat de Catalunya Sí Que Es Pot per Barcelona, va argumentar aquesta necessitat d’obrir el front de lluita institucional en les fallides de moviments com l’oposició al pla Bolonya a les universitats o la desintegració del moviment sorgit arran de les acampades del 15-M que algunes companyes “van viure com una derrota”. Des d’Embat, es va respondre que no hi havia cap sostre de vidre que portés cap a les institucions, sinó “límits de moviments molt joves com el 15-M que van ser participats massivament, però amb molt poca experiència política acumulada per part de les majories que omplien les places”. Des d’Una Posició, es va mencionar l’exemple deCan Vies com a mostra d’una “petita victòria” aconseguida des dels carrers i antagonitzant directament amb les institucions, un exemple d’“una altra manera de lluitar”.

Respecte a la relació que havien de tenir els moviments socials de base amb les institucions on hi ha presència de candidatures que aposten per la ruptura política, AEC va apostar per tenir “un peu dins de les institucions i un altre fora, als moviments”, però sense donar cap confiança als parlaments, ja que “són institucions burgeses”. El portaveu de Podem va defensar una “relació antagonista entre les institucions i els espais de lluita autònoms” com a manera d’avançar dialècticament.

Cap a la part final del debat, les diferents intervencions van anar dirigides a establir línies d’actuació dins els moviments i les lluites. Embat i l’AEC van donar molta importància al front de lluita sindical alternatiu, on –segons aquestes dues formacions– hi ha la clau per poder enfrontar-se directament als poders econòmics que regeixen les vides de la gran majoria de la societat. En el cas d’Embat, també va apuntar la necessitat que el moviment sindical estableixi relacions amb els moviments veïnals i de barri per reforçar-se mútuament. Des d’Una Posició, es va apostar directament per deixar de banda la via “movimentista” i incidir “en la quotidianitat de les nostres vides i als nostres barris”. “Si no som capaços de canviar les nostres relacions de cooperació, difícilment podrem parlar d’avançar cap a una societat no capitalista”, va sentenciar el portaveu de la revista que defensa l’autonomia social dins els moviments socials.

El debat també va comptar amb les intervencions de les assistents, entre les quals hi havia activistes de l’Ateneu La Base del barri del Poble-sec de Barcelona, gent del barri de Sants i dels entorns llibertaris de Gràcia, militants de l’esquerra independentista del Baix Llobregat, membres de Podem de Cornellà i activistes de l’Hospitalet de Llobregat i de l’Ateneu i la CNT de Cornellà. Aquesta pluralitat no només es reflectia en el camp polític i geogràfic, sinó que també es va estendre a l’àmbit generacional. Joves de vint-i-pocs anys compartien espai amb militants veteranes de la transició. Més tard, un cop acabada la taula rodona, una de les assistents reflexionava en veu alta: “És bastant curiós trobar en una mateixa taula un candidat de Catalunya Sí Que Es Pot i activistes anarquistes debatent pausadament i fent una cervesa juntes. Aquestes coses no passen a Barcelona”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *