Crònica de la Vaga General Feminista del 8M

Aquest passat 8M el moviment feminista va fer història en aquest país. La vaga general feminista, promoguda des del moviment feminista i convocada legalment per la CNT i altres sindicats combatius, com la CGT, va ser secundada parcialment, degut al boicot per part de CCOO, UGT i altres sindicats, que van convocar una aturada de 2h per torn, promovent el boicot a la vaga la resta d’hores del dia.

Vam participar d’aquesta vaga general feminista totes les dones que vam voler lluitar contra la societat cisheteropatriarcal en la que vivim, però no totes les que van voler van poder-ho fer. Des de la nostra situació de vulnerabilitat social com a dones, no oblidem que també nosaltres som privilegiades respecte a altres col·lectius de dones que no van poder fer la vaga, dins i fora del nostre país. Ens solidaritzem completament amb les dones d’altres països on ser dona és motiu de discriminació salvatge, de patir violència i abusos sense cap mena de protecció i de no tenir cap oportunitat per ser una persona lliure. Per totes vosaltres també lluitem.

A Cornellà, les dones de la CNT vam participar del piquet informatiu per la ciutat, pel recorregut promogut per Agitació Feminista KNY i recolzat per les dones que van donar-hi suport, tant de Cornellà com d’altres ciutats del Baix Llobregat.

Vam començar la jornada tallant la carretera de Sant Boi a l’alçada del Museu de les Aigües, on un piquet format únicament per dones vam tallar el trànsit i vam cridar consignes sobre la Vaga General Feminista. No hi va haver gaires incidents, excepte un home al volant que es va posar violent, sortint del cotxe cridant i inclús intentant avançar amb el cotxe tot i tenir un grup de dones al davant oferint resistència…finalment va sortir per la vorera. És curiós com pot emprenyar tant que hi hagi dones que dediquen molts esforços en lluitar per una societat igualitària.

Després vam continuar carretera d’Esplugues amunt i vam concentrar-nos a la Plaça de l’Estació, on també vam afegir consignes relacionades amb els feminicidis. Seguidament, vam fer una parada per esmorzar al local de CGT amb totes les companyes del piquet, ja que els companys van preparar l’esmorzar. Després també vam fer una parada al local de CNT, on també els companys van assumir el treball de cures i ens van preparar un segon esmorzar.

Vam continuar marxant amb banderes anarcofeministes i feministes, sense sigles de cap organització, pels mercats Marsans i Sant Ildefons, per acabar a la Plaça Catalunya, on Agitació Feminista KNY va llegir el manifest de la Vaga Feminista.

A continuació, les dones de CGT i de CNT vam llegir els nostres respectius manifests a la Plaça de la Dona. L’estàtua de la Dona va ser doblement recolzada, com a símbol de totes les dones: les companyes de CGT Baix Llobregat van fer-li una ofrena floral i les dones de CNT Cornellà i Comarca vam portar uns davantals perquè les dones que volguessin hi escrivissin un missatge. Finalment, l’estàtua de la Dona de la plaça, a més de ser honorada amb un ram de flors, va esdevenir una superwoman amb la seva capa on deia «Manolo, la cena te la haces solo», com a reivindicació per a que el treball domèstic deixi de recaure d’una vegada majoritàriament en les dones, i siguin tasques que es reparteixin equitativament a totes les llars.

Vam dinar a la Plaça Catalunya una amanida de verdures de l’hort i una fideuà deliciosa que van preparar un grup d’homes de Cornellà que es va organitzar per assumir el treball de cures, ja que la vaga va ser de cures, de consum, laboral i estudiantil.

Un cop amb la panxa plena vam sortir caminant en marxa cap a Barcelona des de Cornellà, on va iniciar-se la columna del Baix Llobregat (#BaixLloFeminista), pujant per la carretera d’Esplugues i trobant-nos amb les companyes d’Esplugues, Sant Joan i Sant Feliu al Pont d’Esplugues. Aquesta columna estava dividida en dos blocs, la capçalera era no mixta i sense sigles, formada únicament per dones, i al darrere el bloc mixt, amb els sindicats convocants de la vaga general i altres organitzacions que van donar suport a la jornada.

Vam continuar la marxa i a la carretera de Collblanc, a l’alçada de la parada de tram Ernest Lluch, es va incorporar la columna d’Hospitalet. Més tard, es van unir les columnes de Sants i de Diagonal, per finalment, a la Plaça Francesc Macià, unir-nos totes en direcció al punt de partida de la gran manifestació feminista.

Un cop a Diagonal amb Passeig de Gràcia, ens vam trobar amb altres CNTs, com Barcelona, Mataró i Pineda. Vam observar impactades que hi havia banderes d’UGT i més endavant de CCOO. Ens va bullir la sang, ja que no podíem entendre com aquests sindicats del poder, que van fer boicot a la Vaga General Feminista, van tenir la poca vergonya de portar les seves banderes a la manifestació. Vam cridar consignes demanant que amaguessin les banderes perquè no havien fet vaga, i algunes dones del voltant es van adonar de la barra que tenien i també van cridar amb nosaltres. Sense cap mena de vergonya, no van guardar les banderes i van continuar amb la seva hipocresia i manipulació a la manifestació.

Sembla que al veure l’èxit de la convocatòria del moviment feminista i sindicats combatius, no van poder-se estar de fer-se-la pròpia, encara que l’haguessin boicotejat per activa i per passiva, arribant a dir que no tenien constància de que fos legal aquesta vaga general. Tant el moviment feminista com els sindicats convocants de la Vaga General Feminista vam tenir molta feina els dies previs per poder informar correctament a les treballadores i als treballadors del seu dret a fer vaga de 24h, ja que CCOO i UGT van manipular, de nou, a la classe treballadora, dient que no sabien si hi havia vaga general, però el que sí que hi havia era aturada de dues hores per torn, promovent el boicot a la vaga la resta de les jornades laborals.

Tret d’aquesta desagradable trobada, la manifestació va ser un èxit, una mostra de força del feminisme, de la intenció per part de milions de persones d’acabar amb aquesta societat cisheteropatriarcal que discrimina a les dones, ens agredeix, ens viola i ens assassina. Va ser una jornada plena d’il·lusió i rebel·lia, de ganes d’acabar amb el masclisme i potser, l’inici d’una nova etapa del feminisme.

Perquè la revolució serà feminista o no serà, visca l’anarcofeminisme, visca la lluita de la classe obrera i visca la lluita contra el capital!!!

Per moltes vagues generals feministes més, això només és el començament.

Feminisme i anarquia!

Dones de la CNT de Cornellà i Comarca

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *