Manifest 8 de Març (CNT Cornellà i CNT Confederal)

8m8mA la CNT de Cornellà tenim clar que la situació de desigualtat entre gèneres i la violència del sistema envers les dones no és un fet únicament laboral i econòmic, sinó que actua a través de les diverses cares del sistema patriarcal en el que vivim. Avui en dia, molta gent creu que les dones ja gaudeixen d’igualtat en drets socials, i que inclús hi ha lleis que les beneficien respecte els homes.

Afortunadament, gràcies a la lluita feminista, el masclisme més evident és despreciat, i entra dins del sac del “políticament incorrecte”, no obstant, hi ha múltiples situacions de micromasclismes, és a dir, conductes masclistes que passen desapercebudes i normalitzades dins del sistema patriarcal, que no sabem veure, i que dia rere dia continuen mantenint el poder en l’home sobre la dona. Aquestes conductes són dutes a terme tant per homes com per dones, per la qual cosa cal ser observadores i observadors i no permetre que succeeixin més un cop detectades. La violència de gènere no són fets aïllats, sinó que són la conseqüència dels micromasclismes que poc a poc guanyen terreny alimentant­se de la dependència econòmica i emocional de les dones, ja que es troben més desprotegides.

El sistema capitalista en el qual vivim, es nodreix de l’explotació de les persones. En el cas de les dones, es nodreix i enforteix encara més el sistema patriarcal. En un món en el qual l’home blanc occidental és el punt de mira de la publicitat pel fet de gaudir, en general, de més poder adquisitiu, les dones són utilitzades com a mers objectes sexuals a la publicitat, la qual està pensada per atrapar l’atenció del públic al qual es dirigeix.

La lluita continua, hem de visibilitzar la desigualtat entre homes i dones i lluitar, des del feminisme, per aconseguir la igualtat entre gèneres. Tampoc hem d’oblidar la lluita de les persones transexuals, que encara reben amb més cruesa la violència institucional i social cap a elles.

Per un vuit de març reivindicatiu i combatiu!

Si estem doblement oprimides, serem doblement rebels.

Visca la lluita anarquista, visca la lluita feminista!

Grup de Gènere de la CNT de Cornellà de Llobregat

—————————————————————————————————-

Avui és un dia de reivindicació i lluita. Un dia en el qual visibilitzem i reconeixem a aquelles que, contra vent i marea, se segueixen enfrontant al poder com a obreres i com a dones. Un dia en el qual afirmem que la realitat de la dona treballadora ens dibuixa un mapa en el qual la invisibilització, la pobresa, la discriminació i la violència són aspectes definitoris. Un dia en el qual recordem que la lluita de la dona treballadora ni és ni pot ser una lluita secundària.

Les dones de classe obrera s’enfronten diàriament a una doble discriminació: per ser obreres i per ser dones. La bretxa salarial arriba a nivells vergonyosos i es concreta en coses com la menor retribució de les dones per treballs equivalents (com succeeix, per exemple, en la diferència entre netejador/a i peó); infravaloració de categories tradicionalment femenines (cambreres de pis, planxadores, cuidadores…) o diferències salarials entre sectors feminitzats i masculinitzats.

Aquesta discriminació també es materialitza en aspectes relacionats amb l’accés a l’ocupació, la promoció o la formació: establiment de criteris de selecció falsament objectius (per  exemple, exigir un títol d’automoció per treballar en una cadena de muntatge); criteris basats en la disponibilitat horària o, el que és pitjor i més habitual, absència de criteris de selecció, el que permet a l’empresa contractar de forma sexista sense més explicació; eliminació de determinats beneficis per categories amb sobrerepresentació femenina (com plusos, cobertura de vacants o transformació de contractes temporals en indefinits); establiment de cursos de formació fora de la jornada laboral … etc.

A això cal sumar que els contractes temporals en activitats de caràcter permanent, els falsos contractes parcials amb jornades extenuants o els treballs per hores, sense cotització o sense contracte, afecten majoritàriament a les dones. Tot això ha de ser entès en base al fet que la immensa majoria de les atencions informals i formals són portades a terme per dones i aquestes tasques, fonamentals per al manteniment de la societat, estan profundament infravalorades. Al respecte, l’última reforma laboral va suposar una volta de rosca més en dur a terme una regressió pel que fa a la restricció de la possibilitat de reducció de jornada, la des­responsabilització de les empreses en la implementació de mesures per la igualtat i l’eliminació de qualsevol indici de coresponsabilització entre homes i dones.

La conciciliació s’entén com un dret, no com una obligació. És a dir, no es pot obligar legalment a un home a compatir les tasques domèstiques i que, per tant, això afecti la seva situació laboral, de la mateixa manera que no es pot obligar a una dona. La diferència és que les dones estan obligades a conseqüència de la divisió de tasques en un sistema patriarcal, que és molt més implacable que la llei.

Per rematar la feina, la paralització de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, amb la seva conseqüent eliminació de la cotització a la Seguretat Social de les cures familiars, suposa no només la confirmació que les persones dependents no són considerades subjectes de drets sinó que, a més, aquesta pèrdua de drets ha de ser estesa a les persones cuidadores: que es veuran encara més aïllades, més empobrides i més dependents dels ingressos de tercers.

Quan les tasques domèstiques es realitzen de forma remunerada, la situació (millorada amb l’entrada en vigor del Reial Decret 1620/2011) continua sent dantesca. Les Empleades Domèstiques són un sector que, simplement, no té reconeguts els Drets Fonamentals que marca la Constitució espanyola i que està fora de l’Estatut dels treballadors: poden tenir el deure de pernoctar en el seu lloc de treball, a més de les 40 hores setmanals, poden tenir l’obligació de trobar­se a disposició 20 hores setmanals més (a més de les hores extres); no tenen dret a prestacions per desocupació; el seu acomiadament és més barat i cal mer desistiment; no tenen dret a la jubilació anticipada ni parcial; la possibilitat d’inspecció es troba limitada; la nul∙litat de l’acomiadament mai comporta la readmissió i la jurisprudència taxa la indemnització en cas d’acomiadament nul a l’equivalent a un acomiadament improcedent en l’Estatut dels Treballadors.

La dona treballadora s’enfronta diàriament no només a aquestes situacions sinó també al fet que aquestes injustícies estiguin normalitzades en una societat masclista. Aquesta normalització de la desigualtat és causa de la feminització de la pobresa, limita que les dones puguin fer front a la violència de gènere i dificulta, de manera directa, la participació de la dona en les lluites sindicals. La lluita de la dona treballadora es veu habitualment ignorada, menyspreada i fins i tot ridiculitzada.

Per a la CNT, és la Classe Obrera auto­organitzada la que és capaç d’analitzar, comprendre i revertir aquestes situacions en una lluita que, per ser obrera i llibertària, és necessàriament antipatriarcal. Per tot això, en aquest 8 de març, les treballadores i treballadors de la CNT tornem a afirmar alt i clar que no, que no hi ha lluites de segona, hi ha oprimides de segona i que, per això, continuarem enfrontant­nos a la invisibilització, la pobresa, la discriminació i la violència.

Visca el 8 de març 

Visca la lluita de la dona treballadora 

Secretariat Permanent del Comitè Confederal

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *